Una cançó d'aniversari per a l'àvia

L'àvia és la de la taula llarga dels diumenges, la que guarda un plat de més per si de cas, la que et deia «menja, que estàs molt prim» a qualsevol edat. Quan fa anys, la família es reuneix, s'encenen les espelmes i es canta el «Per molts anys». Aquest any podeu cantar-li una cançó que parli d'ella de debò.

Expliqueu com li dieu — àvia, iaia, padrina, «la Roser» —, quin és el seu plat estrella, les dites que repeteix i algun record dels néts. Tria un so suau i una veu clara, i la IA escriu la lletra, compon la melodia i la canta amb veus reals, amb una portada, en un minut més o menys. Feu-la sonar a la sobretaula, ben alta, i deixeu que la iaia la torni a demanar tres vegades.

Per a una àvia, l'important és entendre cada vers. Unes quantes recomanacions:

• Demaneu una veu clara i un ritme tranquil, amb pocs instruments: piano, guitarra o un violí suau.
• Frases curtes i senzilles, i el seu nom ben present a la tornada perquè el reconegui de seguida.
• Sona millor a l'altaveu que al mòbil. Si a casa no n'hi ha, connecteu el telèfon a la tele.
• Doneu-li la lletra impresa. Molts avis volen seguir-la amb el dit i guardar-la a la calaixera.

I si la iaia no té mòbil, una targeta amb un codi QR que fa sonar la cançó permet que qualsevol nét la hi posi quan vagi a veure-la.

A moltes famílies catalanes, la iaia va arribar de petita d'un altre lloc i encara parla castellà a casa, o barreja el català amb les paraules del seu poble. A d'altres, parla un català de comarques amb expressions que els néts ja no fan servir. La cançó pot respectar-ho: pots escriure la descripció en català i demanar que es canti en castellà, en gallec o en qualsevol de les més de quaranta llengües disponibles. També hi pots posar les seves expressions tal com les diu, amb el seu accent. Sentir la llengua de la seva infantesa en boca d'una cançó feta per als seus néts és una de les coses que més l'emocionaran.